I seguim igual …

Després d’un any i mig de la publicació del decret d’avaluació per competències i de quatre anys des que es publiqués el currículum de llatí de 4t d’ESO (el currículum competencial es va publicar el 2015!!) , inclòs entre les matèries de l’àmbit lingüístic, podem afirmar sense por a equivocar-nos que seguim igual. O que seguim igual de malament i de desorientats. En quatre anys (i els que seguiran) els tècnics del departament d’ensenyament han estat incapaços d’asseure’s i concretar les competències que des de la matèria optativa de llatí hem de treballar i avaluar. Seguim regint-nos per un decret que es limita a citar dimensions i deixant a la bona voluntat dels professors de cada centre triar quines competències de l’àmbit lingüístic i social creu que són aptes per a ser treballades i avaluades a través dels continguts de llatí.

Aquest fet tan sorprenent com decebedor té les seves conseqüències: no només en l’àmbit de cada centre, on el professor treballarà amb la sensació d’inseguretat derivada d’aquesta inconcreció, sinó també en l’àmbit de Catalunya, on és fàcil caure en el que la dita “tants caps, tants barrets” defineix a la perfecció.

Si analitzem amb detall els diferents documents publicats pel departament, la conclusió sobre el que es pretén és òbvia: treballar per projectes que incloguin les diferents matèries. Ah! clar! Ara s’entén que en matèries com Ciències Socials o Biologia no es parli de competències de llengua perquè, en un projecte, qui avalua aquestes competències és el professor de llengua. Però tan fàcil és fer la transició d’un ensenyament tradicional (entenent per aquest l’ús del llibre de text de cada matèria i àrees compartimentades) a un ensenyament globalitzat per projectes? Per la meva experiència, diria que no; ans al contrari, diria que és molt complicat. Però al Departament sembla ser que això li és igual, mentre uns resultats maquillats donin un cent per cent d’aprovats. Per tant, en lloc d’haver planificat una transició progressiva a aquesta nova pedagogia, ha obligat a cop de decret (moltes vegades incomplets i sense tenir en compte la realitat dels centres) a aplicar-ho en tots els nivells, sense l’adequada preparació dels docents ni l’experimentació que, en canvi, sí es va fer en la transició del BUP a l’ESO.

Tornant al llatí, en aquests moments (i ja portem dos cursos) ens trobem en una situació d’indefinició angoixant i frustrant. Frustrant també pel menyspreu conseqüent de les direccions del centres en veure – una vegada més – la poca rellevància que se’ns atorga.

Ja per acabar, una incògnita més: si la pedagogia per projectes s’acaba imposant, com s’hi integren matèries com el llatí o la filosofia? Espero que, arribat el moment, algú m’ho expliqui, perquè, el que és jo, no aconsegueixo veure-ho.